Voldria voler saber què somies,
voldria saber els ulls de qui mires,
quin gris misteriós et pren els somriures?

11-9-08

Per a N. Ai ai ai...

Has fet, per què? que m’oblidés de tot
i que pensés només en les teves mans,
en abraçar-te
i mirar-te.

I tu fent ullets, per què?
I tu abraçant-me, per què?
Com sempre, per res.

19-1-08

Per a L.


Hi ha moments en q tot roda i semblen mentida, encara que siguin per no res....

Estic tan adole…em sento com quan tenia 15 anys, bojament enamorada en el mateix dia de 3 persones diferents (i per arrodonir-ho, somio amb una 4a).
Què em passa? No és això el que jo vull en realitat. Jo vull estar tranquil.la i ja em sentiré així quan algú em correspongui i passi alguna cosa palpable…ara és absurd, ara fa mal.
Em sento així perquè no tinc un altre remei? Perquè necessito estimar? Perquè estic enamorada i no sé la casa? (com diu ma mare).
No vull ser d’aquesta manera però alhora no ho puc evitar em sento totalment enamorada…d’aquesta, de l’altra…tant és…és normal? És erroni? És possible? És veritat? En el moment sí. Aquest estar enamorada, són simplement les ganes d’estar-ho?
Però em sento tan enamorada…d’aquesta, de l’altra…tant és…

22-12-07

La diferència entre ell i tu és que ell només és una fantasia que ni tan sols voldria que es fes realitat.
La diferència entre ell i tu és que a tu t’estimaria i voldria recórrer tota la teva pell,
i ensumar les teves mans i acariciar-te el cabell.
La diferència entre ell i tu és que amb tu no acabaria; continuaria i continuaria i continuaria…
La diferència entre ell i tu és que a tu vull fer-te riure i beure’m les rialles.
La diferència entre ell i tu és que ell no importa. I tu sí.


12-12-07

Per si mai ho llegeixeS.

El vespre primer vaig somiar-te
i vaig imaginar el teu cos jove.

El vespre segon vam aliar-nos
el teu son i jo per acostar-te’m.

I he vist de veres el teu alenar infantil…
quasi quasi infantil….

Per a Z.

2-12-07


No sé si m'acaba d'agradar per la seva simplicitat aquest poema...o no...però no vaig poder remodelar-lo més: era així.
Era tan bufó.

D'una banda tinc ganes d'enamorar-me, de vibrar amb la pell d'algú i no poder parar de mirar-la als ulls, de cantar-li "I would give anithing, my blod, my love, my life to have you in these arms tonight" (gran cançó de Bon Jovi de la meva adolescència).
I d'altra banda estan les dones "C". Que ni t'agraden ni et deixen d'agradar, a qui en certs moments li diries que sí però si hi penses en fred no t'agraden...però alhora tampoc et deixen indiferent.
Són dos conceptes tan oposats que quan penso en un se'm suprimeix l'altre i viceversa.
He d'esperar aviam quin sentiment es presenta primer i agafar-lo al vol? He de perseguir el q realment vull?
De moment continuaré en aquesta dualitat mental i senti-mental.

I com et diré que encara
guarden els teus ulls
totes les nits del món?

Perquè et canten a tu
totes les músiques,
i perquè encara passaria
la vida fent-te l’amor.

6-8-07

A. per sempre a estones.

A tu, follet del bosc,
dolça presència enyorada.
A tu, bonica dansaire,
ulls de lluna matinera,
record de la teva abraçada.

A tu, somriure encisat
de mirada fetillera.
Embruixa’m, balla’m, abraça’m!
I deixa’m fer-te volar
amb màgica lleugeresa
de nou als braços suspesa.

A tu, petit filet d’or,
al bell mig de la muntanya;
a tu et canto enamorada
perquè em guardis el meu cor.

Per a R.

22-7-07

Com pot enamorar la màgia i uns ulls clars, devessall de sentiments...

Vull conèixe’t, tastar-te, beure’t,
paladejar la teva història.
Vull somriure’t, esguardar-te
i estudiar-te.
Vull el paisatge terrós
dels teus ulls mirant-me a mi.
Vull escoltar-te i parlar-te,
vull veure’t cada matí.
Vull seguir com peregrina
el corriol de les teves dents.

Que el teu braç de nou m’esperi,
com aquell dia…recordo,
de bellesa matinera:
eres tu, ara ja ho saps.
El destí ens ha fet trobar-nos,
te m’enamoro…i ja ho sé.
28-5-07

Per a la bellesa de l'autóbus, ara ja ho sé: V. Q ha tornat a la meva vida.
Moltes gràcies persona anònima pel teu comentari. Tens molta raó, jo també estic tancada però estic en procés de tornar a la vida. I així potser la vida tornarà a mi...

Va passant el temps
i quan et tinc al costat,
tan al costat enmig de la música…
m’inspires…
I fas que les carícies
que em neguen les teves mans
viatgin com la brisa ardent
i em facin cremar la pell.
Fas que el teu riure em ressoni
endins de l’ànima i tens
el ressort perquè respiri
el cor acceleradament

Amb la mirada m’envies
el poder dels quatre vents:
la frescor de primavera
i el vent glaçat de l’hivern.

Quan mous els dits m’acarones
i quan em mires m’encens
i els meus llavis es deleixen
per tastar i mossegar els teus.
Quan em deixaràs que et miri?
Perquè veig que passa el temps
i els ulls de tardor no es clouen,
el desig és ben present.

Només vull les mans, sentir-les
com anèmones a la pell.


Ulls de tardor torna...o mai ha marxat...

De la Sarah Bettens que m'agrada molt, sobretot la lletra, l'he traduida amb el meu anglès macarrònic però mira, almenys és el que jo entenc.


One second


When something dies
Or comes to life
When water shines in yellow light
When something moves
Inside a tree
I wish you saw things just like me

When I walk around
Lost and found
And I feel my feet as they touch the ground
And I’m happy just to be right there
I wish that I could somehow share
The thing my stomach does when I think of us

What if we had one second to be?
Just like the other what would we see?
What if you knew exactly what you are to me?
Would you be terribly surprised?
To see who I am in my actual size
A second is short, but more then enough
You would feel loved, you would feel loved

What you hear, when music sings
What makes you sad, what sadness brings
Do you feel empty when you cry?
If I could only find out why you fear the things you fear
And make it disappear

What if we had one second to be?
Just like the other what would we see?
What if you knew exactly what you are to me?
Would you be terribly surprised?
To see who I am in my actual size
A second is short, but more then enough
You would feel loved, you would feel loved

What if we had one second to be?
Just like the other what would we see?
What if you knew exactly what you are to me?
Would you be terribly surprised?
To see who I am in my actual size
A second is short, but more then enough
You would feel loved, you would feel loved
You would feel loved, you would feel loved
You would feel loved, you would feel loved



Quan alguna cosa mor o neix
quan l’aigua brilla amb una llum groga
quan alguna cosa es mou enmig d’un arbre
voldria que veiessis aquestes coses com jo.

Quan passejo
i sento els meus peus com toquen el terra
i sóc feliç d’estar allà
m’agradaria compartir d’alguna manera
el que fa el meu estómac quan penso en nosaltres

I si tinguéssim un segon per ser
com l’altre, que`veuriem?
I si sapiguéssis exactament què ets per mi?
Estaries terriblement sorpresa
de veure qui sóc en la meva dimensió real?
Un segon és curt però és més que suficient
Et sentiries estimada, et sentiries estimada

Què sents quan sona la música
què et fa estar trista, què aporta la tristesa,
et sents buida quan plores?
Si tan sols pogués esbrinar per què tems el que tems
i fer-ho desaparèixer.

Si poso un altre disseny de pàgina en comptes d'aquest tan lleig, no es llegeixen les coses de la banda...algú ho enten???

Deixo de ser carn i ossos
per ser només el que sent;
amb tu tinc l’ànima nua
i sóc tota a flor de pell,
i em faig vulnerable i dèbil,
que em pot matar un cop de vent.

Tot es mor i tot s’atura
només tu i el sentiment
només batecs i mirades
i tan sols sóc el que sent.

28-1-07

“Saps que t’estim i que mai no estaré amb tu”

Esclato de desig quan somrius,
Quan el teló burleta dels llavis
Desclou l’espectacle de les dents.
Se m’escapen les mirades resseguint-te…
…els pits, els cabells, el cul, les mans…
I es tornen torxes enceses
Que em venen de nou a cremar

Per què no puc dir-te res?
Per què no puc acostar-te’m?
Per què espero adolescent
Que el guió t’acosti a mi?

Voldria dir-te et desitjo,
Que em fa tremolar el teu cos
I només et miro ardent
I continuo a redós
De la fila del darrera.

24-1-07

Per a B.

La noia de l'autobús ha tornat i m'ha somrigut. La vida millora infintes vegades si està plena de bellesa.