Ella
Ella s'ha cansao de tirar la toalla
se va quitando poco a poco telarañas
no ha dormido esta noche pero no esta cansada
no ha mirao a ningún espejo pero se siente toa guapa
Hoy ella s'ha puesto color en las pestañas
hoy le gusta su sonrisa, no se siente una extraña
hoy sueña lo que quiere sin preocuparse por nada
hoy es una mujé que se da cuenta de su alma
Hoy vas a descubrir que el mundo es solo para ti
que nadie puede hacerte daño, nadie puede hacerte daño
Hoy vas a comprender
que el miedo se puede romper con un solo portazo.
Hoy vas a hacer reir
porque tus ojos se han cansado de ser llanto, de ser llanto…
Hoy vas a conseguir
reirte hasta de ti y ver que lo has logrado...
Hoy vas a ser la mujé
que te dé la gana de ser
Hoy te vas a querer
como nadie t'ha sabio queré
Hoy vas a mirar pa’lante
que pa atrás ya te dolió bastante
una mujé valiente, una mujé sonriente
mira como pasa
Hoy no ha sio la mujé perfecta que esperaban
ha roto sin pudores las reglas marcadas
Hoy a calzado tacones para hacer sonar sus pasos
Hoy sabe que su vida nunca mas será un fracaso
Hoy vas a descubrir...
La lletra d'Ella de la genial BEBE. Avui he comentat amb dues amigues que aquesta cançó ens anima de veritat. Avui jo mateixa l'anava cantant pel carrer i notava com em pujava l'estat d'ànim per versos. Dones, en serio, escolteu-vos.-la bé i apliqueu-vos-la, almenys en certs moments. A mi m'impacta sobretot el tros de "no has sido la mujer perfecta que esperaban" ja parlaré demà d'aquest tema perquè també surt en una cançó de l'Alanis Morissette i és molt interessant. Visca la Bebe!
se va quitando poco a poco telarañas
no ha dormido esta noche pero no esta cansada
no ha mirao a ningún espejo pero se siente toa guapa
Hoy ella s'ha puesto color en las pestañas
hoy le gusta su sonrisa, no se siente una extraña
hoy sueña lo que quiere sin preocuparse por nada
hoy es una mujé que se da cuenta de su alma
Hoy vas a descubrir que el mundo es solo para ti
que nadie puede hacerte daño, nadie puede hacerte daño
Hoy vas a comprender
que el miedo se puede romper con un solo portazo.
Hoy vas a hacer reir
porque tus ojos se han cansado de ser llanto, de ser llanto…
Hoy vas a conseguir
reirte hasta de ti y ver que lo has logrado...
Hoy vas a ser la mujé
que te dé la gana de ser
Hoy te vas a querer
como nadie t'ha sabio queré
Hoy vas a mirar pa’lante
que pa atrás ya te dolió bastante
una mujé valiente, una mujé sonriente
mira como pasa
Hoy no ha sio la mujé perfecta que esperaban
ha roto sin pudores las reglas marcadas
Hoy a calzado tacones para hacer sonar sus pasos
Hoy sabe que su vida nunca mas será un fracaso
Hoy vas a descubrir...
La lletra d'Ella de la genial BEBE. Avui he comentat amb dues amigues que aquesta cançó ens anima de veritat. Avui jo mateixa l'anava cantant pel carrer i notava com em pujava l'estat d'ànim per versos. Dones, en serio, escolteu-vos.-la bé i apliqueu-vos-la, almenys en certs moments. A mi m'impacta sobretot el tros de "no has sido la mujer perfecta que esperaban" ja parlaré demà d'aquest tema perquè també surt en una cançó de l'Alanis Morissette i és molt interessant. Visca la Bebe!
Li diria
Li diria, viu amb mi, casa’t amb mi, vine, et tornaré a estimar i serà per sempre, anirà bé, t’ho juro. Però no ho volem, ni tu ni jo. No sé per què. És l’amor impossible de la pel.lícula, de la pel.lícula que acaba malament i et deixa aquell mal gust…Jo no en sé d’arribar al teu fons, no en sé prou, mai he sabut estimar-te. I crec q mai en sabre, no sé on s’aprèn això, què s’ha de ser per estar al teu costat? Déu? O t’has d trobar tu mateixa abans q ningú et pugui trobar? Treu-te la màscara d’un cop. Deixa veure la teva pell cremada i ferida, encara que cogui. Es curarà al final, ja ho veuràs. Però, ai! Que bé que es viu emmascarada, oi?
Ho vaig escriure algun dia de l'estiu passat. De vegades hi ha sentiments que duren instants. Avui ho sents així, demà d'una altra manera, però ja diu alguna cosa que ho hagis sentit, no? Són tan conctradictoris...sempre! Ah, li diria a A.
Ho vaig escriure algun dia de l'estiu passat. De vegades hi ha sentiments que duren instants. Avui ho sents així, demà d'una altra manera, però ja diu alguna cosa que ho hagis sentit, no? Són tan conctradictoris...sempre! Ah, li diria a A.
Mira-la com balla...
Hi ha gent que sap ballar. I no em refereixo a les ballarines sinó a aquest ballar d quan balles a la cuina. Hi ha gent que mou el seu cos amb gràcia, amb harmonia, amb música q més q venir d fora ve de dins, que balla amb totes lse parts del seu cos i totes ballen entre elles també. Te la miraries hores i hores ballant: els cabells, les cames, els braços, els ulls, les espatlles....mira com es mou....mira-la com balla...Inspirat en B. però he vist més gent q hi encaixaria.
Sss...
Ulls de tardor,
mirada de primavera.
Batecs d'estiu
i calfreds d'hivern.
mirada de primavera.
Batecs d'estiu
i calfreds d'hivern.
Cal que neixin flors a cada instant
Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç, fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.
No esperem el blat sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo,
l'hem de treballar, l'hem d'anar regant,
encara que l'osada ens faci mal.
No somniem passats que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.
Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç, fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.
Enterrem la nit, enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar, el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.
Cal anar endavant sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.
Aquest cop faig una excepció i poso la lletra d'una cançó d'un home, Lluís Llach. Aquesta cançó m'agrada molt perquè parla d'un tema en què caiem molt sovint: ancorar-nos al passat i creure que mai més aixecarem el cap. Jo recordo el meu procés mental en el pas de l'adolescència a la maduresa: quan era adolescent creia que si deixava escapar els bons moments, mai més no tornarien. Però mica en mica vaig veure, que si t'havia passat una cosa bona, per què no te'n podia passar una altra? I vaig adquirir confiança...fe...en la vida, en el futur, en mi mateixa...no sé. Però penso sovint que cal que neixin flors a cada instant. I en neixen.
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç, fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.
No esperem el blat sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo,
l'hem de treballar, l'hem d'anar regant,
encara que l'osada ens faci mal.
No somniem passats que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.
Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç, fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.
Enterrem la nit, enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar, el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.
Cal anar endavant sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.
Aquest cop faig una excepció i poso la lletra d'una cançó d'un home, Lluís Llach. Aquesta cançó m'agrada molt perquè parla d'un tema en què caiem molt sovint: ancorar-nos al passat i creure que mai més aixecarem el cap. Jo recordo el meu procés mental en el pas de l'adolescència a la maduresa: quan era adolescent creia que si deixava escapar els bons moments, mai més no tornarien. Però mica en mica vaig veure, que si t'havia passat una cosa bona, per què no te'n podia passar una altra? I vaig adquirir confiança...fe...en la vida, en el futur, en mi mateixa...no sé. Però penso sovint que cal que neixin flors a cada instant. I en neixen.
Excursió
Us agrada anar d'excursió? A mi molt. Per què? Per moltes coses...a part de lo típic de que veus la natura i tal i tot és bucòlic i pastoril i respires aire pur...és meravellós perquè et fa valorar coses com: seure a terra, menjar-te una galeta o beure un glop d'aigua (queda molt de monja però és veritat!) A més, quan arribes a casa i et dutxes...et regeneres, és com si tornessis a néixer.
Quan estas al mig de la muntanya mig perduda (més o menys saps on vas però t'has de fiar d'un mapa de l'any de la picor que de vegades està equivocat i tot) l'esperit de superació t'envaeix. Penses: no puc més! Però en el fons saps segur que podràs. I tant si podras, i arribaras segur al final malgrat la calor, el mal de cames, el cansament i la mala llet de vegades....jejeje. I aquest "esperit" t'autoeduca, perquè pots traslladar-lo a la vida real i veus que en realitat, podem més del que nosaltres mateixes ens pensem.
Reflexionem-hi, sisplau, reflexionem-hi. Ah, i aneu d'excursió!!
Quan estas al mig de la muntanya mig perduda (més o menys saps on vas però t'has de fiar d'un mapa de l'any de la picor que de vegades està equivocat i tot) l'esperit de superació t'envaeix. Penses: no puc més! Però en el fons saps segur que podràs. I tant si podras, i arribaras segur al final malgrat la calor, el mal de cames, el cansament i la mala llet de vegades....jejeje. I aquest "esperit" t'autoeduca, perquè pots traslladar-lo a la vida real i veus que en realitat, podem més del que nosaltres mateixes ens pensem.
Reflexionem-hi, sisplau, reflexionem-hi. Ah, i aneu d'excursió!!
Com el dia i la nit
Com el dia i la nit
giren i passen i roden i tornen.
Atrapada, no ho controles,
mires lluny i tot passa,
el món és el subjecte
tu ets només l’objecte,
donant tombs, marejada,
criden i marxen i volen i tornen
el vespre i la tarda,
la nit i la calma.
Un personatge de farcit
que es plantegen eliminar,
sense decidir, sense opinar.
Només vas i tornes,
el teu pensament no compta,
no existeixes de debò,
només passes i tornes
com la llum i les ombres.
Hi ha dies que els sentiments et desborden, com va ser aquest 21 de maig del 2002, pensant per variar en aquella època en A. No saps què hi fas en aquest món i què representa que has de fer, què hi pintes o què s'espera de tu o què esperes tu mateixa...buf. Hi ha dies que els sentiments només poden sortir en forma de text o de poema (aquest anava precedit d'una "carta" plena de preguntes sense resposta...).
giren i passen i roden i tornen.
Atrapada, no ho controles,
mires lluny i tot passa,
el món és el subjecte
tu ets només l’objecte,
donant tombs, marejada,
criden i marxen i volen i tornen
el vespre i la tarda,
la nit i la calma.
Un personatge de farcit
que es plantegen eliminar,
sense decidir, sense opinar.
Només vas i tornes,
el teu pensament no compta,
no existeixes de debò,
només passes i tornes
com la llum i les ombres.
Hi ha dies que els sentiments et desborden, com va ser aquest 21 de maig del 2002, pensant per variar en aquella època en A. No saps què hi fas en aquest món i què representa que has de fer, què hi pintes o què s'espera de tu o què esperes tu mateixa...buf. Hi ha dies que els sentiments només poden sortir en forma de text o de poema (aquest anava precedit d'una "carta" plena de preguntes sense resposta...).
Les Mallorquines
Sóc conscient que hi ha mallorquines de moltes menes, bones persones, males persones, divertides, avorrides, simpàtiques, antipàtiques...Però no sé per què, quan en veig una (i sobretot quan la sento) totes les parts negatives disminueixen i totes les positives s'exalten, és com una mena d'enamorament col.lectiu (de mi cap al col.lectiu, és clar). Ai, que bonic! Què tindan? Serà d'haver menjat tantes ensaïmades? O els aires purs de la mediterrània...o simplement aquest accent.... potser algun dia ho descobriré... QUI S'ENAMORA D'UNA MALLORQUINA CAP ALTRA DONA JA MAI MÉS NO ESTIMA, I ET POTS MORIR DE TRISTESA QUAN ELLA T'OBLIDA. (ei, que és una cançó dels Ocults! Són homes...però va, farem una excepció perquè són mallorquins i això els afegeix punts, jejeje.És broma és broma, però el que diu la cançó és molt cert!) Fins la propera.
Ales als ulls
I era ella qui li obria les ales dels ulls
que nedaven cap als mots fets pessigolles.
I ella tenia mil rostres i jo n'era un.
Un entre mil que em miraven i es reien de mi.
Tu ja no vals, com si fos antiga,
com si fos record...o ni això.
I jo no vull ser una entre mil,
he de marxar, fugir,viure, valdre...
Malgrat tot, voldria ser
la Musa, les ales dels ulls fets poema.
Per a N. Un dia que em sentia potser...gelosa...mimada...no sé. Concretament va ser el 28 de desembre del 2003. Si algú hi enten de poesia, que em faci una crítica constructiva!
que nedaven cap als mots fets pessigolles.
I ella tenia mil rostres i jo n'era un.
Un entre mil que em miraven i es reien de mi.
Tu ja no vals, com si fos antiga,
com si fos record...o ni això.
I jo no vull ser una entre mil,
he de marxar, fugir,viure, valdre...
Malgrat tot, voldria ser
la Musa, les ales dels ulls fets poema.
Per a N. Un dia que em sentia potser...gelosa...mimada...no sé. Concretament va ser el 28 de desembre del 2003. Si algú hi enten de poesia, que em faci una crítica constructiva!
Un segle enrera...
Va néixer just un segle abans que jo, exactament 100 anys i quan vaig néixer jo, ella ja era morta feia temps. Així que es pot dir que en el meu món no existeix, mai ha existit. Però per mi sí . I els seus escrits m'han ajudat i saber de la seva vida ha enriquit la meva. Existeix? Mai hem coincidit en el temps en aquest món. Curiós...Ah, és Renée Vivien.
Conversa amb una pedra
Truco a la porta de la pedra.
-Só jo, deixa’m passar.
Vull entrar a dintre teu,
veure tot el que m’envolta
i respirar el teu alè.
-Vés-te’n-diu la pedra-
Estic tancada hermèticament.
Fins i tot esmicolades
estarem tancades hermèticament.
Fins reduïdes a pols
no deixarem entrar ningú.
Truco a la porta de la pedra
-Sóc jo, deixa’m passar.
Em porta la pura curiositat.
La vida és l’única ocasió de què disposo.
Voldria recórrer el teu palau,
abans de visitar també la fulla i la gota d’aigua.
No tinc gaire temps per a tot plegat.
La meva mortalitat t’hauria de commoure.
-Sóc de pedra-diu la pedra-,
i estic forçada a tenir un posat seriós.
Vés-te’n.
Riure no és el meu fort.
(...em salto un tros...)
Truco a la porta de la pedra.
-Sóc jo, deixa’m passar.
-No tinc porta-diu la pedra.
Fragment d'un poema de WISLAWA SZYMBORSKA
A mi aquest poema em recorda algú...Sóc de pedra, no tinc porta...
Extret del llibre recull dels seus poemes traduïts al català "Vista amb un gra de sorra"
-Só jo, deixa’m passar.
Vull entrar a dintre teu,
veure tot el que m’envolta
i respirar el teu alè.
-Vés-te’n-diu la pedra-
Estic tancada hermèticament.
Fins i tot esmicolades
estarem tancades hermèticament.
Fins reduïdes a pols
no deixarem entrar ningú.
Truco a la porta de la pedra
-Sóc jo, deixa’m passar.
Em porta la pura curiositat.
La vida és l’única ocasió de què disposo.
Voldria recórrer el teu palau,
abans de visitar també la fulla i la gota d’aigua.
No tinc gaire temps per a tot plegat.
La meva mortalitat t’hauria de commoure.
-Sóc de pedra-diu la pedra-,
i estic forçada a tenir un posat seriós.
Vés-te’n.
Riure no és el meu fort.
(...em salto un tros...)
Truco a la porta de la pedra.
-Sóc jo, deixa’m passar.
-No tinc porta-diu la pedra.
Fragment d'un poema de WISLAWA SZYMBORSKA
A mi aquest poema em recorda algú...Sóc de pedra, no tinc porta...
Extret del llibre recull dels seus poemes traduïts al català "Vista amb un gra de sorra"
Cançó tradicional de ses Illes
Si tu te fas la lluna, la lluna del cel blau,
jo me faré el núvol i te vendré a tapar.
Si tu te fas el núvol i me vens a tapar,
jo me faré l'arena, l'arena de la mar.
Si tu te fas l'arena, l'arena de l a mar,
jo me faré l'ona i te vendré a besar.
Si tu te fas l'ona i me véns a besar,
jo me faré la llebre, la llebre d'un camp gran.
Si tu te fas la llebre, la llebre d'un camp gran,
jo em faré caçador, i t'aniré caçant.
si tu et fas caçador i m'has d'anar caçant,
jo me faré la rosa, rosa del roser blanc.
Si tu te fas la rosa, rosa del roser blanc,
jo me faré l'abella i t'aniré picant.
Si tu te fas l'abella, i m'has d'anar picant,
jo me faré la monja, monja del convent sant.
Si tu te fas la monja, monja del convent sant,
llavors jo em faré frare, t'he d'anar confessant.
Si tu t'has de fer frare per anar-me confessar,
val més que mos casam i hem acabat de penar.
No vos pareix terriblement romàntica? A jo sí, i això és perquè veieu que també sé xerrar mallorquí!
jo me faré el núvol i te vendré a tapar.
Si tu te fas el núvol i me vens a tapar,
jo me faré l'arena, l'arena de la mar.
Si tu te fas l'arena, l'arena de l a mar,
jo me faré l'ona i te vendré a besar.
Si tu te fas l'ona i me véns a besar,
jo me faré la llebre, la llebre d'un camp gran.
Si tu te fas la llebre, la llebre d'un camp gran,
jo em faré caçador, i t'aniré caçant.
si tu et fas caçador i m'has d'anar caçant,
jo me faré la rosa, rosa del roser blanc.
Si tu te fas la rosa, rosa del roser blanc,
jo me faré l'abella i t'aniré picant.
Si tu te fas l'abella, i m'has d'anar picant,
jo me faré la monja, monja del convent sant.
Si tu te fas la monja, monja del convent sant,
llavors jo em faré frare, t'he d'anar confessant.
Si tu t'has de fer frare per anar-me confessar,
val més que mos casam i hem acabat de penar.
No vos pareix terriblement romàntica? A jo sí, i això és perquè veieu que també sé xerrar mallorquí!
Tardor
Avui per un moment
m'he perdut en algun racó
entre la tardor lluent dels teus ulls
i l'eteri embolcall de les pestanyes.
I per un altre moment
un indici del teu tacte
m'ha acaronat l'ànima...
M'he trobat de sobte
en un racó eteri
de càlida tardor.
Per a S. 5-10-2004
m'he perdut en algun racó
entre la tardor lluent dels teus ulls
i l'eteri embolcall de les pestanyes.
I per un altre moment
un indici del teu tacte
m'ha acaronat l'ànima...
M'he trobat de sobte
en un racó eteri
de càlida tardor.
Per a S. 5-10-2004
Renée Vivien
Un collage dels seus poemes inclos dins de "La passió segons Renée Vivien" de M. Mercè Marçal.
Les paraules d'aquesta francesa em fan saltar les llàgrimes, llàstima que nasqués un segle abans que jo, si no, l'hauria anat a veure. Ara he d'aprendre francès per entendre-la millor. Si algú en sap...i vol traduir els poemes...crec q no estan editats en català.
En el futur gris com una alba incerta, algú, ho sé prou, es recordarà de nosaltres, quan vegi cremar, sobre l’ambre de la plana, la tardor d’ulls vermells. Un ésser entremig dels éssers de la terra, oh Voluptat meva, se’n recordarà. Una dona que durà en el seu front el misteri dolç i violent. Estimarà la boira lleugera que fumeja i les oliveres belles com la mar, la flor de la neu i la flor de l’escuma, la nit i l’hivern. Entristint de comiats les costes i els ribatges, coneixerà l’amor sagrat de les verges…Car res no és més dolç q l’amor…Desdenyo el vi, menyspreo la mel, no vull res més que el gust de les besades. Ni el tremolor de l’aigua ni els remolins del cel no igualen l’onejar del teu cose en el meu llit. Ah, el perfum, ah, la metzina dels teus llavis, flors verinoses. Els teus ulls tenen el reflex del cel de Mitilene.
Les paraules d'aquesta francesa em fan saltar les llàgrimes, llàstima que nasqués un segle abans que jo, si no, l'hauria anat a veure. Ara he d'aprendre francès per entendre-la millor. Si algú en sap...i vol traduir els poemes...crec q no estan editats en català.
En el futur gris com una alba incerta, algú, ho sé prou, es recordarà de nosaltres, quan vegi cremar, sobre l’ambre de la plana, la tardor d’ulls vermells. Un ésser entremig dels éssers de la terra, oh Voluptat meva, se’n recordarà. Una dona que durà en el seu front el misteri dolç i violent. Estimarà la boira lleugera que fumeja i les oliveres belles com la mar, la flor de la neu i la flor de l’escuma, la nit i l’hivern. Entristint de comiats les costes i els ribatges, coneixerà l’amor sagrat de les verges…Car res no és més dolç q l’amor…Desdenyo el vi, menyspreo la mel, no vull res més que el gust de les besades. Ni el tremolor de l’aigua ni els remolins del cel no igualen l’onejar del teu cose en el meu llit. Ah, el perfum, ah, la metzina dels teus llavis, flors verinoses. Els teus ulls tenen el reflex del cel de Mitilene.
Per què un món de dones?
No tinc res contra els homes. I n'hi ha que me'ls estimo...ja sabeu, família,etc. I que em cauen bé...però, amb la mà al cor...no m'interessen. De vegades tinc la sensació que tot seria perfecte si no existissin. Però ja ho dic, no em refereixo als individus en concret, sinó més aviat al col.lectiu...o potser només al paper social...o potser...no ho sé, només sé que el meu món és de dones, produit, dirigit i protagonitzat per dones, començant per jo mateixa! I continuant per...ui ui ui, un altre dia!
Bona nit
Acabo de configurar això...mmm anirà bé? Demà ho sabrem perquè ara tinc son i demà he de matinar així que...bona nit!