És cosa del moment,
és cosa d’una nit…
Tornaria a un d’aquells rampells,
a un d’aquells dies intermitents
en què la passió ens vencia,
ens foniem, ens tocavem
i ens deixavem dur
per la follia
de besar-nos, desitjar-nos...
Eren moments,
eren dies, eren nits;
voldries que tornessim al teu llit
per un instant, per un delit.

30-12-04
Per a N.

Al defora, com bolets,
s’amaguen de la Natura.
I em veig aquí entre tots ells
creient que sóc diferent,
pensant que potser no ho sóc,
volent-me mullar els cabells,
sota el paraigua, com ells.
És una sensació estranya:
voler-ho o ser diferent?
Quan m’hi sento m’esgarrifo,
quan no ho sóc potser molt més.
El món que a tots ens iguala
mentre cadascú és un món,
ens fa sentir gra de sorra
dins un mur de formigó.

12-11-99

Què és ben bé allò que ens fa triar? Allò que ens fa fixar-nos en una persona entre totes les que hi ha a l’envelat? Per què la noia del jersey de llana de ratlles de colors és l’escollida? O per què aquella que toca el violí i que té aquella boca tan suggerent? Per què aquesta i no la del costat si també és maca? Segur que si fas una llista de característiques de la persona en qui t’has fixat i algú es dedica a buscar-ne una altra que tingui exactament les mateixes, aquesta altra, no t’agrada. Algú ens agrada simplement perquè és aquest algú i aquesta és l’única característica que compta. O potser ens agrada per un cúmul tan gran de factors, que amb la consciència som incapaces d’enumerar-los…Jo prefereixo creure una mica en la màgia. I m’agrades simplement perquè ets tu.

Quan els estels despuntin arran de vespre
vull que hi siguis;
quan, un dia qualsevol,
la rosada brilli en passar
vull que hi siguis;
quan senti a dins la tristesa escanyar-me
vull que hi siguis;
o quan un broll d’alegria
em faci ballar el cor
en una dansa embogida
vull que hi siguis.

Vull que siguis aquí
matí, vespre i cada dia,
vull tenir-te al meu costat
quan senti a dintre la vida
o quan vegi que el temps fuig
i em rondi un deix de follia.

I vull ser just en el lloc,
en el moment ben precís
en què em necessitis tu.

4-2-2000
Aquest poema el vaig escriure més aviat per a ningú...per a alguna persona abstracte, tot i que en aquella època pensava força en E. No és q l'escrivís per ella en concret. Més aviat era un poema poètic a la poesia. Gust de posar juntes paraules que sonen bé i trobar imatges suggerents...en fi. Ostres, fa molt que ningú em posa comentaris...si passeu per aquí, feu-ho, siusplau, que fa il.lusió. Merci

Un text de la Sara, parlant d'un viatge que va fer a l'Alguer.

Si un dia aneu a l'Alguer i veieu que tothom ja us parla en alguerès....
....I trobeu un conductor de bus, en Josep, que us salta les tanques de la "Grotta Verde", i para l'auto al mig de la carretera per ensenyar-vos uns dòlmens…
...I en Pasqual de la bugaderia de la catedral us saluda emocionat, i també els pescadors de la confraria de la Piazza Civica-Pou vell, l'Angelina i la Francesca Scanu, els venedors del mercat i qualsevol avi amb gorra o àvia amb davantal...
..I compreu corall vermell, pastes, "gnochetti", vi o formatge en aquesta vella/bella ciutat, de carrers estrets atapeïts de botigues i roba estesa, torres de guaita, muralla al mar, vistes al Capo Caccia, ones que s'aixequen al vent...
…I si ja ningú se sorprèn que "maco" vulgui dir "boig" en alguerès...
....I els més joves ja tenen com a himne "Ton pare és alguerès" (versus "Ton
pare no té nas")
…I Ryanair continua omplint avions de catalans que trobeu per tot
arreu...
…I els més grans del lloc recorden amb un somriure, un noi amb gorra de "vel.lut", mapa i càmera, que els preguntava: "perdoni, em podria dir on és la catedral?”...
És gràcies al "Compromís de l'Alguer", que en Guillem i els seus onze seguidors van signar un matí de núvols d'abril, al "Bastioni Cristoforo Colombo"....
I si no hi podeu anar, sapigueu que, com diu el Marc M., "l'important és
participar!"

VISCA ELS PAÏSOS CATALANS! vaja, dic catalans perquè encara no s'ha inventat el nom neutre que els inclogui tots...


L'última frase és meva, que consti. Aquest text és senzill, quasi no parla de res però a mi m'agrada molt, és com si em trobés viatjant, com si una mica ho hagués viscut. Un text que transmet. El millor que pot fer un escrit, no? Em fa venir ganes de comprar corall vermell.

S’han fet ulls de primavera,
més verds, més vius,
més frondosos, més endins.

I s’han fet ulls d’hivern
els ulls de tardor
i avui no floriran
ni esclataran de verdor.

S’acaben sense haver de començar,
s’esfumen, es fonen
i amb l’hivern s’acaben d’assecar.


L'he escrita a l'autocar. Fi i punt.

Text d'una convidada i bona amiga, la Raquel Garcia.

Perquè anàvem pujant un pendent pedregós em cansava i ens asseiem al marge. Perquè les pedres es convertien en gespa flonja, ens estiràvem i miràvem desfilar els núvols sobre nostre. Perquè els núvols es tornaren negres i ens atrapà la tempesta sortírem corrents i trobàrem una caseta, amb foc a la llar, dos coixins a terra i un plat amb galetes.
Perquè la roba quedà seca ens sentírem més còmodes en aquell lloc i vaig voler agafar una galeta, i tot desaparegué.
Perquè vaig aparèixer en un prat ple de flors silvestres però tu no hi ets, t’has quedat amb les galetes?
Tanco els ulls, aspiro profundament, estiro els braços, feliç d’estar viva i dono voltes, voltes i voltes fins que marejada caic a terra.
Perquè desperto al meu llit amb una floreta a la mà. Sola. No hi ets. Encara segueixes menjant galetes?

A mi m'agrada molt, molt oníric, molt bucòlic....em fa somriure...gràcies Ra! Mua.