No ploraré de tristesa
perquè no siguis amb mi;
ploro per la bellesa,
ploro per l’esperit,
ploro per la persona
que em commou en existir.

Perquè brillen tant uns ulls
que l’ànima m’esgarrapen,
em fonen amb un somrís,
perquè en mirar-me em desarmen.

Voldria escoltar-te, veure’t,
contemplar-te i comprovar
que existeixes i que em fas,
només per ser tu, plorar.

Per a M.

20-2-2005


De vegades les emocions em desborden i ploro perquè el món és món o perquè una mirada és capaç de quedar-se gravada a la retina durant hores i hores i esborronar-me només de recordar-la, només perquè és possible que una sola persona, faci sentir tot això a alguna altra -en aquest cas jo- simplement estant a la realitat.

Semblen, de vegades,
impossibles les coses.
Semblen mentida,
de dins d’una faula;
de vegades no ens creiem
el que ens passa.
Impossibles sentiments
se’ns manifesten i ens envaeixen.
Les coses no són com semblen de vegades: impossibles.

Però al pit d’algú altre,
talment com en fred estany,
com puc distingir
els seus desitjos dels meus
que s’hi reflexin?
Com et puc dir que t’escoltis?

1-2-05

Per a S. De vegades voldria estar dins el cor de l'altra gent per mirar-me per un moment des d'allà.