¿Qué es poesía?


¿Qué es poesía?, dices mientras clavas
en mi pupila tu pupila azul.
¿Que es poesía?, Y tú me lo preguntas?
Poesía... eres tú.

GUSTAVO A. BEQUER


Encara que no siguin blaus els ulls que em desmonten, no tinc cap dubte que poesia ets tu...

La nit em clava
el seu ullal
i el coll em sagna.

Sota les pedres
l’escorpit
balla que balla.

La pluja, lenta,
fa camí
fins a la cambra.

L’escala fosca
del desig
no té barana.

Maria-Mercè Marçal –del llibre Bruixa de dol-

Un fragment d'un llibre que és pura poesia i filosofia per la vida.

-Les estrelles són boniques, gràcies a una flor que no es veu…
Jo vaig respondre “sí, és clar”, i vaig mirar, sense parlar, els plecs de sorra sota la lluna.
-El desert és bonic- va continuar.
I era cert. Sempre m’ha agradat el desert. T’asseus en una duna de sorra. No es veu res. No se sent res. I tanmateix alguna cosa resplandeix en silenci…
-El que fa bonic el desert- va dir el petit príncep-, és que en algun lloc amaga un pou…
Em va sorprendre entendre tot d’una aquella resplendor misteriosa de la sorra. Quan era petit, vivia en una casa antiga i la llegenda deia que hi havia un tresor enterrat. Naturalment no el va descobrir mai ningú, ni potser ningú no l’havia buscat. Però la casa on vivia amagava un secret al fons del cor…
-Sí- vaig dir al petit príncep-, tant si es tracta d’una casa, com de les estrelles o del desert, el que fa que tinguin bellesa és invisible!

D'Antoine de Saint-Exupéry.