Si brillen dos estels clars
allà on no te’ls esperaves
i et sorprenen amb tendresa
i amb somriure il.luminat;
t’encurioseix un contacte
i et fixes en el seu gest
de sentir-se poca cosa
i el seu posat mig distret.

I si hi penses, o no hi penses,
no hi hauries de pensar?
Potser no saps ni què penses,
o allò que sents, què serà?

29-10-05

Per a P...q no és una dona...curiós, curiós.

Rialla, que em fas bategar;
veu de vellut
de pluja tardorenca,
veniu a besar-me
avui a cau d'orella,
veniu que us contempli
per volta primera.

Rialla floreix
i torna-la nina
i el rostre lluent
que els meus ulls estimen
tocaré finet,
tendresa sens mida.

Per a S., ulls de tardor.

18-10-05