Avui no sabia què penjar...se m'han acomulat les coses! Hauré de posar-me a la feina! L'art va com va...ja se sap.
Vull compartir un poema que vaig trobar en un fulletó però que no posa de qui és. Bé, és maco, no?

Escoltar música és un privilegi
quan els intèrprets són a prop i fan
aturar el temps, quan ens regalen
estones de carícies,
sensacions, emocions…
És llavors
quan els silencis
es converteixen en música.

Autor/a desconegut/da. Trobat en un fulletó de “Música a cau d’orella” del casal de Calaf.