Preciós
He trobat aquest poema a la meva agenda...el trobo preciós i evoca una imatge que totes hem viscut (vinga va, no dissimuleu!) Em sembla una preciosíssima manera de descriure-ho perquè enganxa el sentiment clavat...
M’he fet un coixí amb els teus cabells.
Els ulls se m’han acostumat a la fosca.
Distingeixo el dibuix del teu coll
i de la teva espatlla dreta.
M’has robat una mà perquè
t’acompanyi en els somnis.
He acoblat el meu cos al teu.
He passat una llarga estona mirant-te.
He decidit tancar els ulls
per tal de poder començar
a recordar aquest moment.
M’he adormit escoltant,
atentament, com dorms…
Marina Collell Cornelles 13-5-05
Extret de l’agenda de les dones 2006
M’he fet un coixí amb els teus cabells.
Els ulls se m’han acostumat a la fosca.
Distingeixo el dibuix del teu coll
i de la teva espatlla dreta.
M’has robat una mà perquè
t’acompanyi en els somnis.
He acoblat el meu cos al teu.
He passat una llarga estona mirant-te.
He decidit tancar els ulls
per tal de poder començar
a recordar aquest moment.
M’he adormit escoltant,
atentament, com dorms…
Marina Collell Cornelles 13-5-05
Extret de l’agenda de les dones 2006
Respiro
Respira el meu pit
quan t’acostes perquè vull
més aire a la sang
perquè em bategui el cor,
més vida als ulls per mirar-te.
Respira la meva pell
per rebre el teu contacte
i notar palmell amb palmell.
Necessito aire a la boca
per recórrer les teves dents.
Necessito respirar
perquè no em prenguis l’alè.
Inspirat en una sensació somiada de respiració agitada per la teva proximitat.
quan t’acostes perquè vull
més aire a la sang
perquè em bategui el cor,
més vida als ulls per mirar-te.
Respira la meva pell
per rebre el teu contacte
i notar palmell amb palmell.
Necessito aire a la boca
per recórrer les teves dents.
Necessito respirar
perquè no em prenguis l’alè.
Inspirat en una sensació somiada de respiració agitada per la teva proximitat.
Heus ací
La cançó que us deia en l'article anterior. Bé, només en publico un fragment perquè l'"estribillu"...d'acord, d'acord...tornada! No em fa el pes.
Per al meu amic
Puc vendre'm l'ànima al diable
i el cos als demés
i llogar fins la guitarra
per diners
o trencar la meva imatge
com si fos de guix
o jugar-me l'esperança
al 'set i mig'.
Però no pas aquest poema
volador i petit.
Gust d'amor.
Color magrana
que he escrit per al meu amic...
J.M. Serrat
Per al meu amic
Puc vendre'm l'ànima al diable
i el cos als demés
i llogar fins la guitarra
per diners
o trencar la meva imatge
com si fos de guix
o jugar-me l'esperança
al 'set i mig'.
Però no pas aquest poema
volador i petit.
Gust d'amor.
Color magrana
que he escrit per al meu amic...
J.M. Serrat
Poema rescatat
Revisant un vell dietari, he trobat aquest poema (això sembla una cançó del Serrat, recordeu-me que la posi que és molt maca, parla d'un poema...ai mira, vaig a buscar la lletra i la publico ara mateix després, ves per on!)
Pell bruna i ulls clars
Perquè el sol vol acariciar-te
tens torrada la pell,
perquè recorre per tot arreu
el teu cos i s’hi vol quedar.
La lluna et deixa la seva
lluentor als ulls clars
perquè s’hi emmiralla
perquè et mira i la captiva
la teva pell tan morena.
16-8-2004
Per tu, que no em fas sentir res, però et voldré somiar aquesta nit i fer-te l’amor per tot arreu
(El vaig escriure amb aquesta dedicatòria però ni tan sols recordo per a qui)
Pell bruna i ulls clars
Perquè el sol vol acariciar-te
tens torrada la pell,
perquè recorre per tot arreu
el teu cos i s’hi vol quedar.
La lluna et deixa la seva
lluentor als ulls clars
perquè s’hi emmiralla
perquè et mira i la captiva
la teva pell tan morena.
16-8-2004
Per tu, que no em fas sentir res, però et voldré somiar aquesta nit i fer-te l’amor per tot arreu
(El vaig escriure amb aquesta dedicatòria però ni tan sols recordo per a qui)