D'una banda tinc ganes d'enamorar-me, de vibrar amb la pell d'algú i no poder parar de mirar-la als ulls, de cantar-li "I would give anithing, my blod, my love, my life to have you in these arms tonight" (gran cançó de Bon Jovi de la meva adolescència).
I d'altra banda estan les dones "C". Que ni t'agraden ni et deixen d'agradar, a qui en certs moments li diries que sí però si hi penses en fred no t'agraden...però alhora tampoc et deixen indiferent.
Són dos conceptes tan oposats que quan penso en un se'm suprimeix l'altre i viceversa.
He d'esperar aviam quin sentiment es presenta primer i agafar-lo al vol? He de perseguir el q realment vull?
De moment continuaré en aquesta dualitat mental i senti-mental.