2008-03-26T09:51:13.830+01:00

voldria saber els ulls de qui mires,
quin gris misteriós et pren els somriures?

11-9-08

Per a N. Ai ai ai...]]>2008-03-26T09:51:13.830+01:00

i que pensés només en les teves mans,
en abraçar-te
i mirar-te.

I tu fent ullets, per què?
I tu abraçant-me, per què?
Com sempre, per res.

19-1-08

Per a L.


Hi ha moments en q tot roda i semblen mentida, encara que siguin per no res....]]>2008-03-26T09:51:13.830+01:00

Què em passa? No és això el que jo vull en realitat. Jo vull estar tranquil.la i ja em sentiré així quan algú em correspongui i passi alguna cosa palpable…ara és absurd, ara fa mal.
Em sento així perquè no tinc un altre remei? Perquè necessito estimar? Perquè estic enamorada i no sé la casa? (com diu ma mare).
No vull ser d’aquesta manera però alhora no ho puc evitar em sento totalment enamorada…d’aquesta, de l’altra…tant és…és normal? És erroni? És possible? És veritat? En el moment sí. Aquest estar enamorada, són simplement les ganes d’estar-ho?
Però em sento tan enamorada…d’aquesta, de l’altra…tant és…

22-12-07
]]>2008-03-26T09:51:13.830+01:00

La diferència entre ell i tu és que a tu t’estimaria i voldria recórrer tota la teva pell,
i ensumar les teves mans i acariciar-te el cabell.
La diferència entre ell i tu és que amb tu no acabaria; continuaria i continuaria i continuaria…
La diferència entre ell i tu és que a tu vull fer-te riure i beure’m les rialles.
La diferència entre ell i tu és que ell no importa. I tu sí.


12-12-07

Per si mai ho llegeixeS.]]>2008-03-26T09:51:13.830+01:00

i vaig imaginar el teu cos jove.

El vespre segon vam aliar-nos
el teu son i jo per acostar-te’m.

I he vist de veres el teu alenar infantil…
quasi quasi infantil….

Per a Z.

2-12-07


No sé si m'acaba d'agradar per la seva simplicitat aquest poema...o no...però no vaig poder remodelar-lo més: era així.
Era tan bufó.]]>2008-03-26T09:51:13.830+01:00

I d'altra banda estan les dones "C". Que ni t'agraden ni et deixen d'agradar, a qui en certs moments li diries que sí però si hi penses en fred no t'agraden...però alhora tampoc et deixen indiferent.
Són dos conceptes tan oposats que quan penso en un se'm suprimeix l'altre i viceversa.
He d'esperar aviam quin sentiment es presenta primer i agafar-lo al vol? He de perseguir el q realment vull?
De moment continuaré en aquesta dualitat mental i senti-mental.]]>2008-03-26T09:51:13.830+01:00

I com et diré que encara
guarden els teus ulls
totes les nits del món?

Perquè et canten a tu
totes les músiques,
i perquè encara passaria
la vida fent-te l’amor.

6-8-07

A. per sempre a estones.]]>2008-03-26T09:51:13.830+01:00

dolça presència enyorada.
A tu, bonica dansaire,
ulls de lluna matinera,
record de la teva abraçada.

A tu, somriure encisat
de mirada fetillera.
Embruixa’m, balla’m, abraça’m!
I deixa’m fer-te volar
amb màgica lleugeresa
de nou als braços suspesa.

A tu, petit filet d’or,
al bell mig de la muntanya;
a tu et canto enamorada
perquè em guardis el meu cor.

Per a R.

22-7-07

Com pot enamorar la màgia i uns ulls clars, devessall de sentiments...]]>2008-03-26T09:51:13.830+01:00

paladejar la teva història.
Vull somriure’t, esguardar-te
i estudiar-te.
Vull el paisatge terrós
dels teus ulls mirant-me a mi.
Vull escoltar-te i parlar-te,
vull veure’t cada matí.
Vull seguir com peregrina
el corriol de les teves dents.

Que el teu braç de nou m’esperi,
com aquell dia…recordo,
de bellesa matinera:
eres tu, ara ja ho saps.
El destí ens ha fet trobar-nos,
te m’enamoro…i ja ho sé.
28-5-07

Per a la bellesa de l'autóbus, ara ja ho sé: V. Q ha tornat a la meva vida.
Moltes gràcies persona anònima pel teu comentari. Tens molta raó, jo també estic tancada però estic en procés de tornar a la vida. I així potser la vida tornarà a mi...]]>2008-03-26T09:51:13.830+01:00

i quan et tinc al costat,
tan al costat enmig de la música…
m’inspires…
I fas que les carícies
que em neguen les teves mans
viatgin com la brisa ardent
i em facin cremar la pell.
Fas que el teu riure em ressoni
endins de l’ànima i tens
el ressort perquè respiri
el cor acceleradament

Amb la mirada m’envies
el poder dels quatre vents:
la frescor de primavera
i el vent glaçat de l’hivern.

Quan mous els dits m’acarones
i quan em mires m’encens
i els meus llavis es deleixen
per tastar i mossegar els teus.
Quan em deixaràs que et miri?
Perquè veig que passa el temps
i els ulls de tardor no es clouen,
el desig és ben present.

Només vull les mans, sentir-les
com anèmones a la pell.


Ulls de tardor torna...o mai ha marxat...

]]>2008-03-26T09:51:13.830+01:00