Us agrada anar d'excursió? A mi molt. Per què? Per moltes coses...a part de lo típic de que veus la natura i tal i tot és bucòlic i pastoril i respires aire pur...és meravellós perquè et fa valorar coses com: seure a terra, menjar-te una galeta o beure un glop d'aigua (queda molt de monja però és veritat!) A més, quan arribes a casa i et dutxes...et regeneres, és com si tornessis a néixer.
Quan estas al mig de la muntanya mig perduda (més o menys saps on vas però t'has de fiar d'un mapa de l'any de la picor que de vegades està equivocat i tot) l'esperit de superació t'envaeix. Penses: no puc més! Però en el fons saps segur que podràs. I tant si podras, i arribaras segur al final malgrat la calor, el mal de cames, el cansament i la mala llet de vegades....jejeje. I aquest "esperit" t'autoeduca, perquè pots traslladar-lo a la vida real i veus que en realitat, podem més del que nosaltres mateixes ens pensem.
Reflexionem-hi, sisplau, reflexionem-hi. Ah, i aneu d'excursió!!

mira, el que dius em fa pensar en el que vaig aprendre fent un troç (no pas tot, eh!!) del camí de Santiago... i què va ser? doncs lo molt que importa el que tu vulguis aconseguir arribar a un lloc... si ho tens clar, arribes, sino el més probable és que et quedis pel camí o pateixis molt... per què no encararàs el camí amb confiança. I si ho fas amb confiança, començaràs a caminar amb ganes i seràs també capaç de disfrutar del que et vagis trobant pel camí. I si, es pot arribar.

au, per què vegis que a poc a poc m'ho vaig llegint tot ;-)

Diria que és un vici molt sa, però si et lesiones com m'ha passat a mi...
Per cert, he llegit moltes de les coses que has escrit i m'han agradat molt, per què no quedem un dia? :P