Cal que neixin flors a cada instant
Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç, fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.
No esperem el blat sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo,
l'hem de treballar, l'hem d'anar regant,
encara que l'osada ens faci mal.
No somniem passats que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.
Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç, fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.
Enterrem la nit, enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar, el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.
Cal anar endavant sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.
Aquest cop faig una excepció i poso la lletra d'una cançó d'un home, Lluís Llach. Aquesta cançó m'agrada molt perquè parla d'un tema en què caiem molt sovint: ancorar-nos al passat i creure que mai més aixecarem el cap. Jo recordo el meu procés mental en el pas de l'adolescència a la maduresa: quan era adolescent creia que si deixava escapar els bons moments, mai més no tornarien. Però mica en mica vaig veure, que si t'havia passat una cosa bona, per què no te'n podia passar una altra? I vaig adquirir confiança...fe...en la vida, en el futur, en mi mateixa...no sé. Però penso sovint que cal que neixin flors a cada instant. I en neixen.
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç, fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.
No esperem el blat sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo,
l'hem de treballar, l'hem d'anar regant,
encara que l'osada ens faci mal.
No somniem passats que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.
Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç, fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.
Enterrem la nit, enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar, el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.
Cal anar endavant sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.
Aquest cop faig una excepció i poso la lletra d'una cançó d'un home, Lluís Llach. Aquesta cançó m'agrada molt perquè parla d'un tema en què caiem molt sovint: ancorar-nos al passat i creure que mai més aixecarem el cap. Jo recordo el meu procés mental en el pas de l'adolescència a la maduresa: quan era adolescent creia que si deixava escapar els bons moments, mai més no tornarien. Però mica en mica vaig veure, que si t'havia passat una cosa bona, per què no te'n podia passar una altra? I vaig adquirir confiança...fe...en la vida, en el futur, en mi mateixa...no sé. Però penso sovint que cal que neixin flors a cada instant. I en neixen.
Comentario:
No conec gaire a Llach, però aquesta cançó per mi es un cant al treball del dia a dia; a lluitar pel que es vol.
I per cert: no facis excepcions posant cançons d'homes. Busca la sensibilitat allà on es troba, vingui d'un home o d'una dona, sense necessitat de fer excepcions de tant en tant.
(és un consell ;P)
I per cert: no facis excepcions posant cançons d'homes. Busca la sensibilitat allà on es troba, vingui d'un home o d'una dona, sense necessitat de fer excepcions de tant en tant.
(és un consell ;P)
Comentario:
Lluís Llach és una de les persones amb més sensibilitat que poblen el planeta. Gràcies a ell, i a d'altres com ell, encara podem confiar en aquesta espècie nostra. Sí: cal que neixin flors a cada instant. I tant que sí.