Us imagineu que tinguessiu molta gana i us donessin una forquilla per menjar la sopa? Uf, doncs jo avui després de molt de temps m'he sentit així.Quan vols que passi una cosa i passa tan sumament a poc a poc, que no quedes mai sadollada perquè la "gana" augmenta més depressa que allò que ingereixes... Estaré tornant a l'adolescència?? Algú em pot deixar una cullera? O potser hauria d començar a fer com fan els nens, que es mengen els fideus a grapats! Hauré d'estudiar com aplicar això a la meva pròpia metàfora perquè no ho entenc ni jo mateixa...Vinga, si algú s'il.lumina que m'ho faci saber!

Una vegada em va tocar una cullereta de cafè per menjar una sopa, després d'un dia d'excursions per la muntanya. Em moria de gana. Vaig optar per beure-me-la....

Momo, potser tens raó però em sembla q per menjar un fideu, no val la pena l'esforç...ultimament estic pensant q "a otra cosa mariposa" "to another thing butterfly"! No trobeu?? Per cert, i qui és la gemma?

avui hi ha festa d'aniversari a casa de la gemma !!!
http://www.strambotica.com/blog/gem.php?go=news

Bon consell, el de la momo!

L'ansietat no et passara tampoc amb una cullera. És qüestió de concentrar-se en el sabor de cada fideu que atrapis amb la forquilla.
Fàcil de dir, eeh?