El pes d'un somni
T’he somiat laxa,
rostre submergit al coll
i els teus cabells voraços
devoraven els meus dits.
Em pesava el teu pes,
deliciós, que m’arrelava.
Ara sí, em deia, i et somiava.
Només la teva pell em toca
com als altres:
massa; massa poc.
U palau el llit
si el teu cos hi volgués ser
de caricies i petons
un festival.
No et desitjaré, no cal.
No hi ets, ni vindràs,
ni voldràs, ni pesaràs.
Per a M un dia q la vaig somiar...el 20 d'agost d l'any en curs. Molta gent diu que mai no sa sap què pot passar...jo ho dic sovint. Però de vegades sí que se sap.
rostre submergit al coll
i els teus cabells voraços
devoraven els meus dits.
Em pesava el teu pes,
deliciós, que m’arrelava.
Ara sí, em deia, i et somiava.
Només la teva pell em toca
com als altres:
massa; massa poc.
U palau el llit
si el teu cos hi volgués ser
de caricies i petons
un festival.
No et desitjaré, no cal.
No hi ets, ni vindràs,
ni voldràs, ni pesaràs.
Per a M un dia q la vaig somiar...el 20 d'agost d l'any en curs. Molta gent diu que mai no sa sap què pot passar...jo ho dic sovint. Però de vegades sí que se sap.
Comentario:
Hola , t'acabo de descubrir. M'ha agradat molt el teu poema. El tornaré a llegir. I aniré tafanejant per aqui amb el teu permís.
Comentario:
Sorprenent i sorpresiu! M?? La sorpresa sorpresiva quan he vist "Per a M" (és que jo començo pel final) ha estat pensar si hi havia res que jo no sabia. Hi ha res que jo no sàpiga??