Al defora, com bolets,
s’amaguen de la Natura.
I em veig aquí entre tots ells
creient que sóc diferent,
pensant que potser no ho sóc,
volent-me mullar els cabells,
sota el paraigua, com ells.
És una sensació estranya:
voler-ho o ser diferent?
Quan m’hi sento m’esgarrifo,
quan no ho sóc potser molt més.
El món que a tots ens iguala
mentre cadascú és un món,
ens fa sentir gra de sorra
dins un mur de formigó.

12-11-99