Semblen, de vegades,
impossibles les coses.
Semblen mentida,
de dins d’una faula;
de vegades no ens creiem
el que ens passa.
Impossibles sentiments
se’ns manifesten i ens envaeixen.
Les coses no són com semblen de vegades: impossibles.

Però al pit d’algú altre,
talment com en fred estany,
com puc distingir
els seus desitjos dels meus
que s’hi reflexin?
Com et puc dir que t’escoltis?

1-2-05

Per a S. De vegades voldria estar dins el cor de l'altra gent per mirar-me per un moment des d'allà.

Merci pels comentaris. A mi sí que m'agradaria veure'm perquè així aprendria més sobre mi, encara que no m'agradés. No és per saber com em veuen ells, sinó com em veuria jo, si jo no fos jo...complicat, oi?

hmmm em sembla que ja sé com em veuen els demés. I si s'ho callen, per ells faran.

salut i republika bananera

alomillor no ens agradaria vorens desde dins d´un altre cor, pk no acceptariem com som potser.

No és possible. Un només escolta el que vol escoltar

:)

Ayúdala tú para que escuche su pentagrama interior. Enseñale el tempo, y los adagios que acompasan sus pasos. Suerte!