No ploraré de tristesa
perquè no siguis amb mi;
ploro per la bellesa,
ploro per l’esperit,
ploro per la persona
que em commou en existir.

Perquè brillen tant uns ulls
que l’ànima m’esgarrapen,
em fonen amb un somrís,
perquè en mirar-me em desarmen.

Voldria escoltar-te, veure’t,
contemplar-te i comprovar
que existeixes i que em fas,
només per ser tu, plorar.

Per a M.

20-2-2005


De vegades les emocions em desborden i ploro perquè el món és món o perquè una mirada és capaç de quedar-se gravada a la retina durant hores i hores i esborronar-me només de recordar-la, només perquè és possible que una sola persona, faci sentir tot això a alguna altra -en aquest cas jo- simplement estant a la realitat.

hi ha algu a l'altre banda? algu q em pugui respondre... què és aquesta web? m'he maravellat amb la resposta, qn en un moment de tocar fons, al posar al Google "Vull plorar" m'ha sortit un poema expressant el que sentia.
Gràcies destí!!

Fa temps que no aconsegueixo sentir coses així.
Crec que el cor se m'ha tornat de pedra.

muy bonito Sandra, muy bonito... (y poco a poco voy mejorando mi catalán)

Petons!