Aquesta cançó definia els meus sentiments en un moment de la meva vida ja molt llunyà. Fa poc la vaig tornar a sentir i vaig recordar que no vull sentir-me així. Mai més. Quan t'hi sents no és per gust però no, jo no m'hi penso sentir mai més, així que penso que si d'alguna manera es pot decidir, vol dir que d'alguna manera t'hi sents expressament. Almenys jo ho dic per experiència pròpia. Així no. Potser d'altres maneres, però mai més com diu aquesta cançó i moltissim menys per temps llarg i prolongat. Estaré madurant? Jeje. De totes maneres, la cançó és molt maca i molt sentida.

No se da ni cuenta que cuando la miro
por no delatarme me guardo un suspiro,
que mi amor callado se enciende con verla
que diera la vida para poseerla.
No se da ni cuenta que brillan mis ojos
que tiemblo a su lado y hasta me sonrojo
que ella es el motivo que a mi amor despierta
que ella es mi delirio y no se da cuenta.

Esta cobardia de mi amor por ella
hace que la vea igual que a una estrella
tan lejos, tan lejos en la immensidad
que no espero nunca poderla alcanzar

No se da ni cuenta que le he concedido
los calidos besos que no me ha pedido
que en mis noches tristes desiertas de sueño
en loco deseo me siento su dueña.
No se da ni cuenta que ya la he gozado
que ya ha sido mia sin haberla amado
que es su alma fria la que me atormenta
que ve que me muero y no se da cuenta.