Bell moixonet de mirada entristida
travesso per veure’t el mar.
Emmarquen rajos de lluna nova
l’esguard encuriosit i que brilla,
meravellat per la vida;
i el somriure fàcil i acollidor
que demana amatent una carícia,
se’m representa trencat i voldria
regalar-te amb un sospir
tot l’aire fresc, l’energia…
la vida és tota en un dia!

17-4-05


Per a la dolça L. Poema a petició, espero que t'agradi molt molt bonica.
Perquè de vegades hi ha gent que ens captiva des del primer moment...en aquelles escales...i ja te l'estimes d'alguna manera.