M’ineteresses com a un infant el món;
em fas venir ganes d’estimar-te, tan tendre.
Vull compartir amb tu el que he après,
el que vols saber: tot els secrets de l’amor.

Omplir el teu temps, coneixe’t,
sadollar-me del que ets i has set,
aprendre de tu, de memòria saber-te
i estimar-te. I estimar-te…

1-8-05


M'encantaria que M. ho llegís però no sé què fer, potser no cal...però potser li agradaria. No ho sé.

Bona nit;

Molt maco el teu poema,un boci de llum per al meu cor.

un peto

mcarmesi

Una pena no entender lo que escribes!

Me´n alegro, ;P. De vegades som víctimes de la por, de sentiments que ens paralitzen a realitzar els nostres desitjos... No deixis mai, MAI, que aixó et succeixi.

Sí, li ha agradat llegir-ho. Gràcies pel consell.

Segur que li agrada llegir-ho. Va, no li facis esperar més!!! ;-P