Rialla, que em fas bategar;
veu de vellut
de pluja tardorenca,
veniu a besar-me
avui a cau d'orella,
veniu que us contempli
per volta primera.

Rialla floreix
i torna-la nina
i el rostre lluent
que els meus ulls estimen
tocaré finet,
tendresa sens mida.

Per a S., ulls de tardor.

18-10-05