No serveixo per ser la persona per ningú
per ser l’amiga, la companya, ei, q guai ets!
Però no ets mai Ella, no ets prou,
mai intervé l’atracció, l’amor,
fer-te especial, fer-te única,
fer-te Tu.
Sempre m’he d conformar;
gaudeix del que tens!
Però què hi ha del que vols?
Que se li il.luminin els ulls per mi,
que se li il.lumini el somriure,
que vulgui estar amb mi,
sentir-me especial.
No només…el q sigui, pro res.


Un d'aquells dies en q et veus per a sempre més com una solterona. De tant en tant també es poden tenir pensaments pessimistes, no? Em permeto la llicència...

Sí, ja ho sé ja...però hiha dies que ve de gust fer una miqueta el ploricó, no? ;)
Ei, q merci per llegir-me.

L´amor arribarà, però no el persegueixis.. I llavors seràs especial, i ella tambè... o..mmmm ¿potser ell?.
Petons, xiqueta!