Truco a la porta de la pedra.
-Só jo, deixa’m passar.
Vull entrar a dintre teu,
veure tot el que m’envolta
i respirar el teu alè.

-Vés-te’n-diu la pedra-
Estic tancada hermèticament.
Fins i tot esmicolades
estarem tancades hermèticament.
Fins reduïdes a pols
no deixarem entrar ningú.

Truco a la porta de la pedra
-Sóc jo, deixa’m passar.
Em porta la pura curiositat.
La vida és l’única ocasió de què disposo.
Voldria recórrer el teu palau,
abans de visitar també la fulla i la gota d’aigua.
No tinc gaire temps per a tot plegat.
La meva mortalitat t’hauria de commoure.

-Sóc de pedra-diu la pedra-,
i estic forçada a tenir un posat seriós.
Vés-te’n.
Riure no és el meu fort.

(...em salto un tros...)

Truco a la porta de la pedra.
-Sóc jo, deixa’m passar.

-No tinc porta-diu la pedra.

Fragment d'un poema de WISLAWA SZYMBORSKA

A mi aquest poema em recorda algú...Sóc de pedra, no tinc porta...
Extret del llibre recull dels seus poemes traduïts al català "Vista amb un gra de sorra"

Ra, i a qui li interessi, hi ha un llibre traduït al català que crec que es diu "vista amb un gra de sorra" o algo així. Està a la biblioteca (almenys a la de Sant Andreu).

Ai, que aquí la novata sóc jo i deixo comentaris duplicats amb diferent identitat...

Com mola la Szymborska, tens algun en paper?, algun llibre de poemes, vull dir? Si de cas, ja me'l passaràs...
Per cert, crec que sé qui és la pedra...

Com mola la Szymborska, tens algun en paper?, algun llibre de poemes, vull dir? Si de cas, ja me'l passaràs...
Per cert, crec que sé qui és la pedra...

De fet, encara no he deixat de buscar-la i de vegades trobo una finestreta petiiiita petita. Qui sap...tot pot ser en aquesta vida!

Quizás sea cierto, quizás exista alguién que sea de piedra. Pero has buscado bien la puerta?