Com sempre amb tu, confosa.
I no sé on acaba la teva persona
i on comença el teu personatge en mi.

No veig res clar
i alhora ho sé tot,
que sents el mateix
i ho dius diferent.

Em menteixo creient sí mentre dius no?
O et menteixes tu, que no m’ho dius?
Per què ens fem mal?
Per què com més a prop més lluny?
Per què una certesa o mentida?

Perdo amb tu què és veritat,
perdo i hi guanyo la vida
en un pensament fugaç.

A.

18-2-06