Aquest és el títol d'un llibre que em va robar el cor...el llibre i la seva petita protagonista. I el que ve, n'és un fragment.

"De cop, veig una dona de pedra davant meu. Està damunt d'un pedestal, al mig d'un petit estany, com si acabés de sortir de l'aigua. Està despullada i porta una mena de tovallola damunt l'espatlla. També és de pedra, però els plecs sembla que siguin de roba. La pedra és llisa i blanca, amb petites zones d'ombra. La dona té el cap inclinat lleugerament cap a l'esquerra. Té els braços blancs i rodons, i la panxa sembla molt suau. S'aguanta damunt el peu esquerre i té el dret una mica avançat, com si estigués a punt d'aixecar-lo per fer una passa cap endavant. La pedra clara brilla com si fos pell. I les cames estan tan ben formades que es veuen perfectament els genolls i els panxells arrodonits, com si fos viva. I després, els peus amb els dits i les ungles. Però el més bonic és el genoll esquerre.
(...)
De sobte, algú em passa un braç per l'espatlla: la senyoreta Urban.
- Per què plores, Halinka?- em pregunta.
Ni me n'he adonat que estava plorant.
-És bonica- li dic- Aquesta cama...
No sé pas què dir. I, a més, només cal que obri els ulls per veure-la ella mateixa.
(...)
Abans no havia pensat mai que hi ha moltíssimes cose que només són útils, però que també n'hi ha d'altres que et poden encantar, de tan boniques que són, i perquè n'hi ha poques. Tot d'un plegat ho entenc: comparada amb les coses útils, la bellesa és supèrflua, malgrat que és una cosa que es necessita absolutament. Jo, almenys, sempre la necessitaré: ho sé des d'ara."

"Si la sort truca a la porta" de Mirjam Pressler.

saluts, soc colombiá i el meu catalá es encara fatal, peró vull escruire unes paraules, faig part amb un grups d´amics en colombia d´un comité de la marxa mundial de les dones. estic enamorat d´aquesta marxa, en colombia esser gay es prou infernal, peró estic en el camí...

Quina extraordinària el·lecció.
Petonarros.