Poema del passat
Anava a mirar si ja l'havia publicat...però coi, ja és tan llarg això q fa mandra...b, si ja l'he publicat doncs...ripetete! Si no, aquí teniu un poema, del 99, la temporada primera d'escriure poemes.
MITJA LLUNA
Mitja lluna donaria al teu rostre d'infant
els estels, si ho volguessin, als ulls verds
perquè brillessis d'alegria,
que és llavors quan m'enamores.
23-7-99
MITJA LLUNA
Mitja lluna donaria al teu rostre d'infant
els estels, si ho volguessin, als ulls verds
perquè brillessis d'alegria,
que és llavors quan m'enamores.
23-7-99
Comentario:
Precioso; pensarlo en catalán, es tan dulce!