Avui no sabia què penjar...se m'han acomulat les coses! Hauré de posar-me a la feina! L'art va com va...ja se sap.
Vull compartir un poema que vaig trobar en un fulletó però que no posa de qui és. Bé, és maco, no?

Escoltar música és un privilegi
quan els intèrprets són a prop i fan
aturar el temps, quan ens regalen
estones de carícies,
sensacions, emocions…
És llavors
quan els silencis
es converteixen en música.

Autor/a desconegut/da. Trobat en un fulletó de “Música a cau d’orella” del casal de Calaf.

Hola!
És la primera vegada que et salude, però no la primera que et llig. Fa uns mesos et vaig descobrir per casualitat, i em va impactar el que escrivies, potser perque les paraules que sovinteges també volen pel meu cap. Després, em trobe que et dius com jo. Ho podria haver escrit jo, encara que sé que no, l'idea , de sorprenent i gens real, m'agradava.
Continua perbocant mots que, almenys els meus ulls els sabràn gaudir.

Ostres, moltes gràcies!! B, aquest en concret no és meu...De fet sí que hi he pensat però no sé...tot pot ser en aquesta vida.
Si sóc homosexual? Doncs sí però amb algunes excepcions ;)

has pensat mai a escriure un llibre? crec que tens talent, noia
per cert, ets homosexual, oi?