Poema rescatat
Revisant un vell dietari, he trobat aquest poema (això sembla una cançó del Serrat, recordeu-me que la posi que és molt maca, parla d'un poema...ai mira, vaig a buscar la lletra i la publico ara mateix després, ves per on!)
Pell bruna i ulls clars
Perquè el sol vol acariciar-te
tens torrada la pell,
perquè recorre per tot arreu
el teu cos i s’hi vol quedar.
La lluna et deixa la seva
lluentor als ulls clars
perquè s’hi emmiralla
perquè et mira i la captiva
la teva pell tan morena.
16-8-2004
Per tu, que no em fas sentir res, però et voldré somiar aquesta nit i fer-te l’amor per tot arreu
(El vaig escriure amb aquesta dedicatòria però ni tan sols recordo per a qui)
Pell bruna i ulls clars
Perquè el sol vol acariciar-te
tens torrada la pell,
perquè recorre per tot arreu
el teu cos i s’hi vol quedar.
La lluna et deixa la seva
lluentor als ulls clars
perquè s’hi emmiralla
perquè et mira i la captiva
la teva pell tan morena.
16-8-2004
Per tu, que no em fas sentir res, però et voldré somiar aquesta nit i fer-te l’amor per tot arreu
(El vaig escriure amb aquesta dedicatòria però ni tan sols recordo per a qui)