I m'adormo cada nit
estupidament enamorada,
dolçament enamorada...
sentint el que sents i em contes,
plorant una vida inventada.
Una vida de paper
que pren a una actriu la cara.
I et somio de paper.
I et beso però no existeixes!
I m'enamoro de tu
i de la vida imaginada.

Podries ser tan real
com un record de fa segles.
Com sé que la realitat
no és només el que veig ara?
Entre un somni i un record,
què és més real encara?
Seràs llavors recordada
potser en comptes de somiada?

I allà on existeixes de paper
podré recordar els petons que em vares fer.

24-9-06

A la somiada o potser recordada Nan King.