Ales als ulls
I era ella qui li obria les ales dels ulls
que nedaven cap als mots fets pessigolles.
I ella tenia mil rostres i jo n'era un.
Un entre mil que em miraven i es reien de mi.
Tu ja no vals, com si fos antiga,
com si fos record...o ni això.
I jo no vull ser una entre mil,
he de marxar, fugir,viure, valdre...
Malgrat tot, voldria ser
la Musa, les ales dels ulls fets poema.
Per a N. Un dia que em sentia potser...gelosa...mimada...no sé. Concretament va ser el 28 de desembre del 2003. Si algú hi enten de poesia, que em faci una crítica constructiva!
que nedaven cap als mots fets pessigolles.
I ella tenia mil rostres i jo n'era un.
Un entre mil que em miraven i es reien de mi.
Tu ja no vals, com si fos antiga,
com si fos record...o ni això.
I jo no vull ser una entre mil,
he de marxar, fugir,viure, valdre...
Malgrat tot, voldria ser
la Musa, les ales dels ulls fets poema.
Per a N. Un dia que em sentia potser...gelosa...mimada...no sé. Concretament va ser el 28 de desembre del 2003. Si algú hi enten de poesia, que em faci una crítica constructiva!
Comentario:
Ei, doncs super bé! Perquè la idea de la poesia, opino jo que tampoc és que n'entengui gaire, no és pas entendre-la sinó transmetres sensacions, que bé aconseguir-ho, no? Tant quan escrius com quan llegeixes!
Comentario:
No hi entenc gaire de poesia (la veritat em costa una mica entendre-la...), però et puc dir que en els ultims quatre versos has clavat una sensació que vaig descriure en un post de l'altre dia...