Ara mateix m'acaba d'atacar un fantasma del passat: la primera dona que em va agradar. La que, involuntariament i encara diria més, a contracor va fer que m'agradessin les dones i que anés a parar a aquest món de dones. En honor seu, us penjo un poema que li vaig escriure. El veig molt innocentot i antic...però era per ella. Crec que no l'he publicat...mira, si no, estarà publicat dues vegades jejeje.

Igual que la lluna i el sol
igual que la bella natura
de tan bonica com tu
només n'hi ha una.

El teu rostre resplendent
llueix com ho fa l'albada
i els teus ulls de color mel
són la dolcesa encarnada.

Els estels, els més brillants,
tots t'envegen, estimada,
que el meu viure ara és la nit
i un bes teu la matinada.

1-10-97
Per a la dolça L.

Si que escrivia poemes mètrics abans...