Eres cada matí un regal:
Començar el dia amb Bellesa,
Amb aquell posat pausat…
I ara els dies em comencen
Amb enyorança i feblesa.

Com contemplava els teus dits
Deixats laxos i distrets
Acariciant-se suaus
Oh, si els meus ho haguessin fet!

I en viatge astral m’arrepenjo
Ja que així me’ls ofereixes
A recer d’aquests teus braços
No sents que amb els ulls et menjo?

Em bec la teva dolcesa
I els teus moviments m’empasso,
Esmorzo del teu posat,
M’alimento de bellesa.

Per la noia de l’autobús desapareguda.

27-11-06