Sóc conscient que hi ha mallorquines de moltes menes, bones persones, males persones, divertides, avorrides, simpàtiques, antipàtiques...Però no sé per què, quan en veig una (i sobretot quan la sento) totes les parts negatives disminueixen i totes les positives s'exalten, és com una mena d'enamorament col.lectiu (de mi cap al col.lectiu, és clar). Ai, que bonic! Què tindan? Serà d'haver menjat tantes ensaïmades? O els aires purs de la mediterrània...o simplement aquest accent.... potser algun dia ho descobriré... QUI S'ENAMORA D'UNA MALLORQUINA CAP ALTRA DONA JA MAI MÉS NO ESTIMA, I ET POTS MORIR DE TRISTESA QUAN ELLA T'OBLIDA. (ei, que és una cançó dels Ocults! Són homes...però va, farem una excepció perquè són mallorquins i això els afegeix punts, jejeje.És broma és broma, però el que diu la cançó és molt cert!) Fins la propera.

Hola Cati! Dona doncs tens un nom molt mallorquí, eh? Jeje. Potser sí que ens entendriem. Per cert, que a l'apartat on diu web, no porta enlloc, b, a la pagina de chueca...q vol dir això? Espero que continuis llegint el que escric! Cuida't

hola sandra!

no et conec de res però crec que ens cauriem bé. A mi com a tu, també m'enamora la gent de les illes, no sé que tenen, són pura droga! m'agrada el seu accent, la seva tranquilitat, etc. Visca SES ILLES