Oh tu, que has sentit el vent de l'hiverns al rostre,
que has vist els núvols de neu voltats de boira,
i la negra brancada dels oms entre les estrelles glaçades,
per a tu la primavera serà temps de collita.
Oh tu, que has tingut un sol llibre i una sola llum,
la foscor suprema que et nodria
nit rere nit, quena Febus no hi era,
per a tu l aprimavera serà triple albada.
Ai, no t'amoïnis per saber ... jo no sé res,
i malgrat tot la meva cançó neix espontània de la passió.
Ai, no t'amoïnis per saber ... jo no sé res.
i malgrat tot la tada m'escolta. Qui s'entristeix
quan pensa en el reòs, no descansarà mai,
i esdespert qui es creu que dorm.

John Keats